Els llibres d’història han ignorat, gairebé sempre, una meitat de la població: les dones. Moltes són pioneres que no han trobat el seu lloc a la història, o no han volgut que el trobessin. 

 

Un estudi publicat per la Universitat de València, afirma que només aproximadament el 7% dels referents culturals i científics que apareixen en llibres de text escolars són dones. Això significa que més del 93% dels referents són masculins. 

Realment a la història només hi ha hagut homes pioners? Només els homes han aconseguit grans fites? 

Només pel fet de ser dones, s’han menyspreat les seves gestes? 

Creure que la dona només està feta per cuidar de la llar és molt més senzill si no han estat protagonistes de res, ni de grans gestes ni del desenvolupament cultural ni del desenvolupament social. 

​

Però ningú se n’ha adonat, al llarg dels anys, d’aquesta carència? La resposta és no. Poca gent s’ha adonat que falta més del 50% de la població en aquests llibres i en la cultura general de la nostra societat perquè ens han educat així, en un cànon androcèntric. La majoria de textos en els quals tenen presència, segueixen primant els rols de mares, infermeres, reines, etc., mentre que rarament es troben científiques, astronautes, pilots, matemàtiques o grans lluitadores pels seus drets. 

​

El projecte pretén investigar el paper de deu dones d’origen o relacionades amb Catalunya durant el segle XX i utilitzar les xarxes socials, en concret Instagram i Twitter, com a eina de difusió històrica a través de petits audiovisuals, mostrant com a través d’aquests nous recursos podem arribar a difondre coneixements culturals a tota mena de públic.